Turisme
BTT, Senderisme i Miradors
Almatret compta amb una àmplia xarxa de camins i senders on es pot practicar senderisme i BTT.
A més, durant l’any se celebren la Xallenge David Duaigües, sinònim de BTT, paisatge, esport i festa de la bicicleta, i la Cursa i Marxa Tossals d’Almatret, un circuit molt atractiu i de gran bellesa paisatgística, que transcorre per l’espai d’interès natural dels Tossals d’Almatret.
El tram català del Camí de l’Ebre té una primera escala a Almatret, l’única població de la província de Lleida que és banyada pel riu Ebre. Almatret és el punt final de l’Etapa 36 (Mequinensa – Almatret) de 20 Km i l’inici de l’Etapa 37 (Almatret – Flix) de 21 Km.
Des dels diferents miradors, als que podreu accedir tant a peu com en BTT, podreu gaudir de les magnífiques vistes dels Tossals d’Almatret, un espai natural protegit de gran bellesa, i de les millors vistes de Ponent.
Mirador dels Tossals d'Almatret
Els Tossals d’Almatret s’emplacen sobre les amples aigües de l’Ebre, al límit sud de l’Aiguabarreig -la confluència del Segre, Cinca i Ebre-.
Es tracta d’un espai natural de pronunciats contraforts coberts de pi blanc amb sotabosc de màquies continentals. Atapeïdes pinedes formen una illa de boscos en un entorn caracteritzat pels oposats ambients àrids de màquies i brolles.
Aquest espai d’interès natural fou protegit l’any 1992 per la Generalitat de Catalunya a fi de salvaguardar aquestes comunitats forestals tan escadusseres a la depresió de l’Ebre, la fauna i flora de gran importància biogeogràfica que acullen i, particularment, uns paisatges d’extrema bellesa on el verd dels costers abruptes i boscos inaccessibles cau sobre el blaus meandres de l’Ebre camí del Delta.
Mirador del Cingle de la Pena
En la carretera que va a Lleida, sortint del poble a 0,4 Km. a l’esquerra, trobem un camí de terra pel qual es recomana d’anar-hi a peu, en bicicleta, o en vehicle tot terreny. A 4,9 Km. arribem al mirador des d’on podem gaudir d’una magnífica vista.
Mirador David Dualgües
Mirador en record i homenatge a David Dualgües, el bomber fill d’Almatret, fundador del Club Ciclista i Excursionista Almatret i de l’acreditada cursa BTT que avui porta el seu nom.
Mirador de Riba-roja i Mirador de la Presa o dels Escambrons
Sortint d’Almatret en direcció al camí Faió, a 0,2 Km del poble, trobem a la dreta un camí de terra que ens durà als miradors. Trobem el primer a 2,2 Km. Ens ofereix unes magnífiques vistes de la població de Riba-roja.
Des del segon mirador que trobarem a 4,2 Km. podem veure la presa i l’embassament del riu Ebre amb la possiblitat de practicar-hi esports nàutics i pesca (silur, perca, carpa …).
Mirador de l'Ermita
És una balconada natural que es troba a tocar de l’ermita de Sant Joan. Permet albirar una gran extensió de les demarcacions de Lleida i Tarragona.
Mirador Corba de l'Urbano
El Mirador de la Corba de l’Urbano ofereix una formidable visió dels costers calcaris sobre l’Ebre, aigües avall de la confluència del Segre a Mequinensa, amb una vegetació pròpia de la Depressió de l’Ebre, destacant el garric, l’arçot i el pi blanc.
Creu de Terme d'Almatret
La Creu de Terme de 1608, d’estil gòtic, va presidir la plaça Major del municipi fins als anys 20 que va caure i va ser dipositada davall del campanar d’Almatret. Durant la Guerra Civil va ser treta, per l’escultor Apel·les Fenosa, per protegir-la dels efectes del conflicte, i es va dipositar al Monestir de Sant Cugat. Tot i així, mai no va tornar al seu lloc. Ja fa anys va ser descoberta davant de l’Església Sant Anna de Barcelona. Des d’Almatret es va reclamar ràpidament i,
després d’algunes negociacions, la secretaria general del conseller primer de la Generalitat es va fer càrrec de la restauració i el bisbat de Barcelona va accedir a tornar-la l’abril de 2005.
Per a restaurar-la es van tenir en compte totes les formes originals, fins i tot respectant les parts desgastades abans de treure-la d’Almatret. Es va restaurar tant la creu pròpiament dita com el capitell, mentre que les escales, la base i la columna que conformen tot el conjunt de la Creu de Terme les van fabricar de nou a partir de fotografies. En total, 6,80 metres d’alçada per 3 d’amplada.
El dia 20 de desembre de 2005, a les 12:20 h. del matí la Creu de Terme va tornar a presidir la plaça Major, amb gran expectació del seus legítims propietaris, els veïns d’Almatret.
L’Ermita de Sant Joan i el seu Mirador
L’Ermita de Sant Joan es troba just al costat del cementiri municipal, a uns 300 metres sortint del poble pel carrer Sant Joan. Aquesta ermita s’ha construït recentment guardant l’estil i les característiques de l’ermita que hi havia fa uns anys i que va ser destruïda. Darrera es troba el mirador on hi ha bancs perquè la gent pugi contemplar de les magnifiques vistes que es poden veure dels pobles propers.
Antiga Presó d'Almatret
L’Antiga Presó del poble es troba al carrer Major, 24. Damunt de la porta s’hi pot veure l’escut de la casa dels Mantcada. El primer marquès d’Aitona fou Francesc de Montcada i de Cardona, que morí el 1594 i que fou enterrat a la Seu Vella de Lleida.
Aquest marquesat incloïa la vila d’Almatret, en la qual hi tenien casa, que avui, arranjada, encara es conserva, en la plaça que hi ha al costat de l’antiga presó.
Església Parroquial de Sant Miquel
L’església Parroquial de Sant Miquel és d’estil barroc (segle XVIII) i una de les més notables dins d’aquesta estètica al Segrià i a les Garrigues; la portada és emmarcada per dues columnes de capitells compostos.
La Bassa
És a la valleta que voreja el poble pel Sud. Se l’anomena Bassa d’Amunt per trovar-se uns metres més enlairada en el pendent que la Bassa d’Avall (impressionant receptacle d’aigua construït en pedra, avui desaparegut). Aquestes basses han estat essencials durant segles.
La zona de la bassa actualmente s’han habilitat com a espai recreatiu.
Trobem moltes altres basses sàviament distribuïdes arreu del terme. Cap d’igual, però totes esdevenen un reclam que atreu qualsevol rastre de vida. Resulta molt gratificant fer-hi un volt per descubrir els petits ecosistemes que generen.
El Pou de la Vila
Sortint del poble, al final del carrer Pou trobem a la dreta un camí que ens porta fins aquest Pou que ja consta a les ordenançes de l’any 1558. La tradició l’atribueix als sarraïns, però podria ser anterior. El pou es fet de pedra al igual que l’ampla escala per baixar fins al nivell de l’aigua, al costat encara es conserven els 11 safareigs fets de pedra que pertanyien a les 11 famílies que van poblar Almatret.
Museu Pepe Guillermo
Museu de la vida rural i d’història local. Recull eines del segar i batre, de llaurar, de la mineria i de la llar.
Aquest espai no solament és mostra d’Almatret i la pagesia, és també un reducte de la memòria dels avis i les àvies i les tradicions més arrelades al territori.
Espai de Memòria del Cingle de la Pena
Línies de trinxera, nius de metralladora, polvorins i observatoris, són alguns dels
vestigis que, a dia d’avui, resten silenciosos a Almatret, testimonis d’una època passada i record d’un episodi de la nostra història que és necessari explicar a la societat per evitar tornar a repetir els errors del passat.
Des del mirador del Cingle de la Pena es pot observar el punt exacte per on van creuar les tropes de la 42a divisió republicana el 25 de juliol de 1938, inici de la Batalla de l’Ebre.
Mines
La Mina de L’Espanyola, la Mina del Duro i la Mina del Ricard són tres de les 14 mines de carbó de lignit que van existir al terme d’Almatret, ubicades dins de la conca minera de Mequinensa amb 196 mines reconegudes, que va estar en funcionament fins a mitjans del segle XX.
L’embassament i la Pesca
L’embassament constitueix un atractiu pel paisatge, la pràctica d’esports d’aventura i la navegació.
També ho és per la pesca, sobretot, del silur, el peix més gros de les aigües continentals eurasiàtiques i un dels més grossos de les aigües dolces del món, el qual va ser introduït a la península Ibèrica durant els anys 1979-80 al pantà de Mequinensa i s’ha anat expandint per la conca baixa del riu i ha arribat al delta de l’Ebre.
Almatret i l’Energia
Almatret ha estat una població tradicionalment lligada a la producció d’energia. En el passat, amb la mineria i l’extracció de lignit; actualmemt amb l’energia hidràulica per la seva situació geogràfica, ja que ens trobem al mig del pantà de l’Ebre.
Comptem amb tres parcs eòlics, un hort solar i amb les plantes pilot Hybuild i Innova, projectes d’investigació de la Comissió Europea per a l’eficiència energètica.
Per a mostrar tot això al públic, comptem amb el Centre d’Interpretació de les Energies (CIE) un espai museitzat on, a través de projeccions i de la realitat virtual, tallers i experiments, podreu descobrir de primera mà el món de les energies renovables.
Mapa - Guia d'Almatret
Almatret es troba a l’extrem sud del Segrià i s’emplaça a 462 metres d’altitud. La Plaça Major és el seu centre vital on conflueixen la major part dels carrers i un bon punt d’inici de la vostra visita:
- Creu de Terme d'Almatret
- Església Parroquial Sant Miquel
- Casa - Torre del comte
- Antiga Presó
- Pou de la Vila
- Ermita de Sant Joan
- Bassa
Al llarg de l’any s’organitzen diversos actes culturals, esportius i festius entre els quals destaca:
- Festa Major de Sant Blai
- Marxa BTT d'Almatret - Xallenge David Duaigües
- Festa Major de Sant Miquel
Els Tossals d’Almatret s’emplacen sobre les amplies aigües del riu Ebre, Es tracta d’un espai natural protegit, ja que els seus pronunciats contraforts estan poblats de pinedes de pi blanc amb màquies i brolles continentals, molts escasses a la depressió de l’Ebre. Aquests paratges tenen un marcat contrast de colors entre els verds i marrons dels costers abruptes i els blaus dels meandres de l’Ebre.
Almatret compta amb una àmplia xarxa de camins i senders on es pot practicar el senderisme i el ciclisme en la modalitat de muntanya.
PODEM CONSULTAR EL MAPA – GUIA AL FITXER ADJUNT. A L’ENLLAÇ TROBAREU LES RUTES D’ALMATRET.
