Segons ens diu la història que hem pogut recuperar sembla ser que a les fondades vora el riu Ebre -no al pla d’Almatret-, hi va haver en temps, poblacions iberes; prop de l’anomenada “Partida d’Escampillà” on s’han trobat nombroses restes històriques: ceràmica ibèrica, romana, una pedra de sacrificis celta, runes d’un castell (dit dels moros), uns forns de vidre … L’anomenat “Castell dels moros” sembla ser que l’aixecaren els romans quan la península estava dividida entre la Ispania Citerior i la Ispania Ulterior, aquest castell està situat al cim d’un serralada que divideix l’Escampillà del barranc de l’Aiguamoll.

L’anomenada “Pedra Escampillà” es troba situada prop del castell dels moros, és d’origen celta que ens indica que durant la guerra de les Gàlies un grup celta es va assentar prop de la zona , per protegir-la per als romans dels cabdills militars Indibil i Mandoni; la pedra de sentit religiós té gravada una inscripció que diu “CONIAGELLIETAR” que pot significar “colònia fundada per Gellitar”. Després tenim els visigots (provinents d’Europa), que van poblar i dominar la península fins l’arribada dels àrabs. L’any 1149 Ramon Berenguer IV, fundador de la Corona d’Aragó, “reconeix” Lleida, Fraga i Mequinença.

Donada la proximitat d’Almatret a aquests nuclis de població hem de pensar que el poble va ser abandonat pels àrabs en aquestes dades. Berenguer IV va anar repartint el territori entre els nobles que l’havien ajudat, així és com a Ramon de Moncada li correspongueren Aitona i Seròs, i fou nomenat compte d’Aitona (l’escut dels Moncada es pot veure damunt de la porta de l’antiga presó del poble) Més tard, a finals del segle XIII, aquestes terres passen a pertànyer als Entença. Així arribem a la data de 1301, en què se signa la “Carta de Població” d’Almatret.