Dijous, 17 De Agost De 2017
C/ Major, 2, Almatret - 25187
Telèfon: 973 138013 Fax: 973 138067

Turisme

1 · 2 · 3 ...   »

Tossals d'Almatret i el seu Mirador

Foto

Els Tossals d'Almatret s'emplacen sobre les amples aigües de l'Ebre, al límit sud de l'Aiguabarreig -la confluència del Segre, Cinca i Ebre-. Es tracta d'un espai natural de pronunciats contraforts coberts de pi blanc amb sotabosc de màquies continentals. Atapeïdes pinedes formen una illa de boscos en un entorn caracteritzat pels oposats ambients àrids de màquies i brolles. Aquest espai d'interès natural fou protegit l'any 1992 per la Generalitat de Catalunya a fi de salvaguardar aquestes comunitats forestals tan escadusseres a la depresió de l'Ebre, la fauna i flora de gran importància biogeogràfica que acullen i, particularment, uns paisatges d'extrema bellesa on el verd dels costers abruptes i boscos inaccessibles cau sobre el blaus meandres de l'Ebre camí del Delta.

GR 99 Camí de l'Ebre

Foto

Una xarxa de camins de 1.150 Km aproximadament recorrerà l’Ebre des del seu naixement a Fontibre (Cantàbria) fins a l’illa de Buda, a la desembocadura a la costa del sud de Tarragona; Almatret serà el punt final de l’etapa 36 i el punt d’inici de l’etapa 37

 

Actualment l’Ebre és un important eix econòmic i de comunicacions en el qual hi conviuen, amb gran harmonia, l’urbà i el rural, l’agrari i l’industrial.

Varies consideracions fonamentals justifiquen l’interès per realitzar aquest camí de l’Ebre:

-         La personalitat pròpia de l’eix de l’Ebre assentada en uns valors naturals i històrics - culturals.

-         La gran varietat de paisatges i d’elements culturals i etnogràfics que es poden trobar al llarg del curs del riu Ebre, des de la muntanya cantàbrica fins al Mediterrani.

-         El fet que el recorregut al llarg del curs de l’Ebre és un itinerari tradicional pels amants de l’aire lliure i del turisme rural.

-         El caràcter pluri-regional del recorregut constitueix un atractiu en sí mateix com a reflex d’una gran varietat de paisatges i tradicions.

El projecte és de gran envergadura  per les seves dimensions, amb un plantejament similar en infrastructures i importància al Camí de Santiago, i serà una gran aportació a la xarxa de senders espanyols i europeus. Fonamentalment, el sender de l’Ebre permetrà enllaçar nombrosos senders i estructurar la xarxa senderista de la meitat nord peninsular i del Mediterrani.

Amb la realització d’aquest sender es tracta, en definitiva, de crear una infrastructura apta pel oci, turisme, esport i educació que respongui a un ampli ventall d’objectius esportius, educatius, culturals, turístics, socials, etc.

 

Aquest camí de l’Ebre GR-99 es durà a terme de la manera més respectuosa possible amb l’entorn, sense grans moviments de terra, amb l’objectiu de recuperar el patrimoni vial tradicional més pròxim al riu. Els treballs consisteixen a restaurar, netejar i senyalitzar tot l’itinerari que uneix camins públics per incorporar-lo a la xarxa europea de senders de gran recorregut.

Els prop de 1.150 quilòmetres de recorregut estaran dividits en 42 etapes (59 trams), amb una longitud aproximada de 19,4 quilòmetres per tram. L’amplada del camí oscil·larà entre els poc més de 4 metres i 1 metre, en els trams en que el sender es torni abrupte. Hi haurà més de 3.000 pals de seguiment i més de 1.000 senyals direccionals. Gairebé un centenar de pannells informatius indicaran les diferents etapes i les senyals horitzontals marcaran la direcció a seguir durant la caminada.

El tram català del camí de l'Ebre tindrà una primera escala a Almatret, l’única població de la província de Lleida que és banyada pel riu Ebre, i arribarà des de Mequinensa; entrarà pel C/ Maials, fins a la Plaça Major, seguirà pel C/ Sant Joan fins a l'antic molí de vent; per continuar per una pista forestal i per altres camins, fins a Flix. Almatret és el punt final de l'Etapa 36 (Mequinensa - Almatret) de 20 Km. i l'inici de l'Etapa 37 (Almatret - Flix) de 21 Km.

 

Creu de Terme d'Almatret

Foto

La Creu de Terme de 1608, d'estil gòtic, va presidir la plaça Major del municipi fins als anys 20 que va caure i va ser dipositada davall del campanar d'Almatret. Durant la Guerra Civil va ser treta, per l'escultor Apel·les Fenosa, per protegir-la dels efectes del conflicte, i es va dipositar al Monestir de Sant Cugat. Tot i així, mai no va tornar al seu lloc. Fa uns anys va ser descoberta davant de l'Església Sant Anna de Barcelona. Des d'Almatret es va reclamar ràpidament i, després d'algunes negociacions, la secretaria general del conseller primer de la Generalitat es va fer càrrec de la restauració i el bisbat de Barcelona va accedir a tornar-la l'abril de 2005.

Per restaurar-la s'han tingut en compte totes les formes originals, fins i tot respectant les parts desgastades abans de treure-la d'Almatret. S'ha restaurat tant la creu pròpiament dita com el capitell, mentre que les escales, la base i la columna que conformen tot el conjunt de la Creu de Terme les han fabricat de nou a partir de fotografies. En total, 6,80 metres d'alçada per 3 d'amplada.

El passat dia 20 de desembre de 2005, a les 12:20 h. del matí la Creu de Terme va tornar a presidir la plaça Major, amb un gran nombre d'expectació del sseus legítims propietaris, els veïns d'Almatret.

L’Ermita de Sant Joan i el seu Mirador

Foto

L’Ermita de Sant Joan es troba just al costat del cementiri municipal, a uns 300 metres sortint del poble pel carrer Sant Joan. Aquesta ermita s’ha construït recentment guardant l’estil i les característiques de l’ermita que hi havia fa uns anys i que va ser destruïda. Darrera es troba el mirador on hi ha bancs perquè la gent pugi contemplar de les magnifiques vistes que es poden veure dels pobles propers.

1 · 2 · 3 ...   »
IWS

Mapa Web