Dijous, 17 De Agost De 2017
C/ Major, 2, Almatret - 25187
Telèfon: 973 138013 Fax: 973 138067

Història

Història Antiga d’Almatret

Foto

Segons ens diu la història que hem pogut recuperar sembla ser que a les fondades vora el riu Ebre -no al pla d'Almatret-, hi va haver en temps, poblacions iberes; prop de l’anomenada “Partida d’Escampillà” on s’han trobat nombroses restes històriques: ceràmica ibèrica, romana, una pedra de sacrificis celta, runes d’un castell (dit dels moros), uns forns de vidre ... L’anomenat “Castell dels moros” sembla ser que l’aixecaren els romans quan la península estava dividida entre la Ispania Citerior i la Ispania Ulterior, aquest castell està situat al cim d’un serralada que divideix l’Escampillà del barranc de l’Aiguamoll. L’anomenada “Pedra Escampillà” es troba situada prop del castell dels moros, és d’origen celta que ens indica que durant la guerra de les Gàlies un grup celta es va assentar prop de la zona , per protegir-la per als romans dels cabdills militars Indibil i Mandoni; la pedra de sentit religiós té gravada una inscripció que diu “CONIAGELLIETAR” que pot significar “colònia fundada per Gellitar”. Després tenim els visigots (provinents d’Europa), que van poblar i dominar la península fins l’arribada dels àrabs. L’any 1149 Ramon Berenguer IV, fundador de la Corona d’Aragó, “reconeix” Lleida, Fraga i Mequinença. Donada la proximitat d’Almatret a aquests nuclis de població hem de pensar que el poble va ser abandonat pels àrabs en aquestes dades. Berenguer IV va anar repartint el territori entre els nobles que l’havien ajudat, així és com a Ramon de Moncada li correspongueren Aitona i Seròs, i fou nomenat compte d’Aitona (l’escut dels Moncada es pot veure damunt de la porta de l’antiga presó del poble) Més tard, a finals del segle XIII, aquestes terres passen a pertànyer als Entença. Així arribem a la data de 1301, en què se signa la “Carta de Població” d’Almatret.

Carta de Població 1301

La Carta de Població data de 1301, és redacta en un context medieval i està escrita en llatí eclesiàstic de l’època. Significa la col·locació de la primera pedra del poble tal i com el coneixem actualment. Aquest Carta no és més que un contracte feudal. Un contracte de serveis que donen els senyors (protecció, terres, serveis ...) a canvi de fidelitat, obediència, i el pagament de diversos delmes.Comença així: “Sàpiga tothom que nosaltres, jo, en Guillem d’Entença i ella, na Berengària, esposa meva, per mitjà d’aquest escrit, nosaltres i per tots els nostres successors, donem a poblar i edificar un poble, a vosaltres, Ramon Carví, Arnald Darqués, Jaume Granell, Pere Raedor, Maimó Bertran, Pere Granell fill de Salvador Granell, Pere Carví fill de Raimond Carví, Guillem Carin, Agremon de Fluvià i Borràs Gassol i als vostres successors i per sempre, us donem, repetim, tot el pla anomenat Almatret, assentat fora els termes de la vil·la de Seròs, amb totes les seves pertinències per les quals les aigües van a l’Ebre i fins els termes de Ribarroja, Berrús i Faió”. Així dons podem saber a qui va pertànyer el pla d’Almatret a partir de l’any 1301.

Les Ordenances Municipals

El poble d’Almatret, que havia estat donat pels senyors de Moncada als d’Entença, reverteix de nou als de Moncada el 1558. Francesc de Moncada, com a nou senyor d’Almatret, va fer establir unes ordenacions municipals. El poble passà a regir-se per un consell, tres jurats i un batlle, que controlaven la fleca, la taverna, les botigues, les bèsties i els ramats que entraven dins dels rostolls i guarets, les mercaderies de venda pública, les entrades i les eixides de les muralles ... En les 88 ordenacions, o lleis, hi ha nombroses mesures per a reglamentar aigües, conreus, bestiar, neteja de basses i pous, camins... i ja hi apareix l’explotació del carbó. Aquest document és un document administratiu, judicial i penal. A través d’aquestes ordenacions podem observar quines eren les preocupacions bàsiques de la població i del senyor i també quines eren les faltes en les quals les persones acostumaven a incórrer. Cal destacar que dites ordenances són escrites íntegrament en català pre-normatiu perfectament entenedor; la seva presència en un document públic és indici de l’ús legal de la llengua.

IWS

Mapa Web